32° / 16° Clar

Història i patrimoni

El lloc de Benavent és d'origen serraí i el territori  on  és  enclavat forma part de les  terres  que  Ramon  Berenguer  IV  i Ermengol  VI dUrgell donaren al compte Arnau  Mir de  Pallars   Jussà,  que havia intervingut  en la  conquesta  de Lleida el 1149. Arnau Mir repartí algun dels predis concedits   als  cavallers  Pallaresos   que l'acompanyaven,  entre els quals  Guillem de  Benavent,  el  qual   rebé   una    torre fortificada  entre els molins  d'Alendir i el Lloc  de  Grallera,  en  terres  fecundades pel reguer del Segrià.

creu terme.JPG

L'hereu  de  Guillem  fou  Gomfau  de Benavent , que  vengué  el seu domini  sobre  la  Torre  de  Benavent  a  Pere de  Lanzavil  i  a  Pere  de Colona.  Benavent i  Alendir passaren a mans de Bernat de Tarassona el 1245 i del  ciutadà de Lleida  Bernat Boixó  el 1283. Consta en la darrera carta de venda (1283) que Benavent tenia 28 focs, mentre que l'any 1358 en tenia 15 i el 1365, sota  el domini  de Ponç d'Alta-riba, en tenia només 5.

En un instrument del 1369 Benavent era Guillem de Moncada , per venda de Ponç d'Alta Riba. El 1388 el bisbe i el capítol de Lleida  compraren Benavent a l'esmentat Montcada.  El 1412,  en la revolta  a favor  de  Jaume  II d'Urgell, els  seus  valedors ocuparen Benavent i Alendir. La possessió del capítol Lleidatà fou temporal, ja que a la fi del segle XV la senyoria de Benavent i Alendir, havia passat a la família Botella, de  ciutadans  de  Lleida,  de  la  generació  de repobladors  del  Segrià,  que  havien esdevingut  grans  terratinents  i  membres  de  la qual ocuparen càrrecs a la Paeria i formaren part en la confraria de cavallers de Sant Jordi, ja al segle XVI.

En el fogatjament del 1553 Benavent continua amb 5 focs. En el segle XVII veié els característics problemes sobre regatges entre els senyors del lloc i la Paeria de Lleida.  A  l'inici  del segle  XVIII era el senyor de Benavent   Martí  de  Sabater  i  Sanz  de  Latrús - Agullana,  que  havia ingressat  en el braç militar  i que rebé de Felip V el títol de Marqués de Benavent.  En morir  el seu successor, Antoni de Sabater i de Copons, el marquesat passà  a la seva  germana Maria  Teresa,  muller de Baltasar de   Riques,   Senyor  de   Vinfaró,   llinatge   que  aleshores   s'establí  a Barcelona. 

Durant la primera guerra Carlina, els Riquer,  que veieren extingir la seva  jurisdicció senyorial  sobre el  lloc, foren  destacats  partidaris del  pretendent Carles de Borbó. El gran dibuixant i poeta modernista Alexandre de Riquer, avi del romanista Martí de Riquer, era fill del Marqués de Benavent, títol que passà als Sentmenat.

Document Actions